HISTÒRIA DEL CLUB BÀSQUET CAT
MONTSE VICENT RIERA
La Mon va néixer un 22 de maig del 1947, es va iniciar com a jugadora al Club Hermandades del Trabajo, va passar pel Futbol Club Barcelona i va estar vuit temporades en el Club Hispano Francès. Al acabar la carrera de publicitat als 25 anys, va començar la seva aventura al Col·legi Adela de Trenquelleón.
El 1973 el Col·legi Adela de Trenquelleón era un escola de la Congregació de Filles de Maria Immaculada on només podien estudiar les nenes. Els carrers no sempre eren la millor opció on passar l’estona, i el món de l’esport estava dominat pels homes.
La Mon, en aquell moment jugadora del sènior femení del Hispano Francès, amb titulació d’entrenadora provincial, va proposar a la directora de l’escola, Sor Antonia López de Letona per mitjans de Sor Socorro, obrir les portes del col·legi els dissabtes al matí per tal d’introduir a les nenes en el món del bàsquet, com una jornada d’extraescolars.
Les primeres cistelles eren uns taulells que lligaven amb cordes als arbres per poder jugar i per les línies de la pista de terra enterraven totxos, els netejaven amb escombres, i els pintaven amb calç.
Els dos primers anys van començar jugant la lliga “Educació i Descans” per les noies més grans, de categoria junior i cadet. Davant del gran èxit, el col·legi va contractar a la Mon com a professora d’esports. A partir del 1975 els equips comencen a competir a la Federació Catalana de Basquetbol, comencen a moure’s per Espanya i el nom “Colegio Adela de Trenquelleon” esdevé massa llarg i complicat d’escriure. Fet que provoca que la mateixa Mon s’inventi el nom, Bàsquet C.A.T, agafant les inicials de l’escola.
Aquest increment d’equips suposava una despesa econòmica que l’escola no podia assumir. Va ser a partir d’aquest moment que la Mon es va fer càrrec de tota la part econòmica, dibuixant en capses de mistos o fent anagrames per poder pagar arbitratges i llicències de les jugadores, a part de tot el material necessari per poder dur a terme els entrenaments.
Les primeres equipacions surten d’un pare de les jugadores, qui els hi va regalar unes samarretes de color blau cel amb l’anagrama de “Lacroix”, una marca de rentadores, a totes les nenes, que juntament amb el pantaló blau marí de l’escola, va esdevenir la primera equipació del club. Els números els pintaven amb guixos o es dibuixaven amb cinta adhesiva.
Degut el color clar de la samarreta, les noies jugaven estirant-se de la samarreta per tal de no marcar pit, fet que va fer que a partir del 1975 la samarreta passés a ser negre.
Durant aquells anys, la Mon s’inventa l’anagrama del club, escrivint les lletres C.A.T dins d’una pilota de bàsquet, així com la mascota Draki, un drac amb botes amb molta força per les més petites.
La Mon, com molts, va tenir el seu mentor particular en el món del bàsquet, un company de professió, Albert Gasulla i Anglà, en aquell moment vicepresident de la Federació Catalana de Basquetbol (FCBQ). El 1977 l’Albert li va demanar a la Mon que organitzés la Final Europea de les Seleccions Femenines que es disputaria a Barcelona, al Palau d’Esports, entre l’URSS i França.
La Mon va dissenyar la mascota Bimbeta per aquest esdeveniment, va fer més de 200 trofeus de metacrilat a mà i d’aquest partit va sortir l’actual equipació del Club Bàsquet C.A.T. L’equip soviètic vestia una equipació negra amb ralles taronges, on Uljana Semjonova, una pivot de més de dos metres, destacava por sobre de qualsevol altre. La Mon va sortir convençuda que aquells havien de ser els colors del club.
El club cada cop es feia més gran, i eren moltes les nenes que s’apuntaven. A principis dels anys 80, la Mercè Bolívar va ser la primera entrenadora que va arribar per ajudar a la Mon. Provenia del club Hispano Francès, on havia coincidit amb la Mon en la seva etapa de jugadora.
A mitjans de la dècada de 1980 l’escola va passar a ser mixta, el que significava l’inici dels equips masculins. A partir d’aquell moment persones com la Lourdes o la Maria José Jáuregui, una monja de l’escola convertida en entrenadora, van començar a portar els seus primers equips.
El club va començar a canviar quan va aparèixer l’Àngel Bernabéu el 1982. L’Àngel, pare d’una jugadora, va ajudar a regularitzar tota la part econòmica que fins aquell moment s’estava fent càrrec la Mon. Va fer socis del club als pares de les jugadores i van començar a pagar una quota. Va ser durant aquest any que es van crear els estatus del club arribant així a la formalització de l’entitat.
ENTRENADORA NACIONAL
El 1980, la Mon es va treure el títol d’entrenadora Nacional, va ser una de les primeres dones a tenir el títol en l’àmbit estatal, i va entrenar equips tan destacats com el Sant Josep de Badalona, la Braun de Barcelona o el PICEF. També va ser tècnica de la Federació Espanyola de Basquetbol i va col·laborar amb les seleccions cadet, juvenil i júnior. Mai va fer el pas com a entrenadora amb cap selecció, ja que això significava viatjar i, per tant, deixar el C.A.T.
Durant el curs d’entrenadora Nacional va conèixer a Antoni Comas, amb qui més endavant va fundar l’Associació Catalana d’Entrenadors de Basquetbol (ACEB) i de la qual forma part de la junta directiva. I sí, l’anagrama actual de l’ACEB és també un disseny de la Mon, així com moltes mascotes i dibuixos fets tant per la FCBQ com per l’ACEB.
CAMPUS FEMENINS
Fins al 1982 no hi havia hagut cap campus de bàsquet femení. Aquell any, la Mon organitza el primer campus femení a Manresa, aprofitant que havien quedat campiones d’Espanya, juntament amb l’entrenador Francesc de Puig. Va ser tant l’èxit aconseguit, que tres anys més tard tots els campus van haver de ser mixtes. La Mon va ser la directora de les estades esportives de basquetbol organitzades per la FCBQ i la Generalitat de Catalunya durant gairebé vint anys. Durant el 1982 i 1983 va ser la coordinadora de totes les escoles de bàsquet dels barris de Sant Marti, Clot i Poblenou.
Dins dels principals organismes del bàsquet català, la Mon ha ocupat els càrrecs de directora dels primers seminaris de l’ACEB, professora de Metodologia i Tècnica d’Entrenament per a monitors de la FCBQ i professora dels cursos oficials d’entrenador.
Entre els seus múltiples clínics destaca el primer, fet juntament amb Ranko Žeravica, entrenador serbi que va entrenar al Futbol Club Barcelona i al Partizan de Belgrad entre d’altres, o els diferents clínics donats als Lluïsos de Gràcia. Al mateix temps, ha compartit taula amb grans del bàsquet nacional com Aíto García Reneses, Pedro Martínez i Salva Maldonado.
Després de tota la seva trajectòria, el 2005 va ser nomenada Històrica del Bàsquet Català per la Fundació del Bàsquet Català.
